ESCOLES VERDES
dijous, 5 de desembre del 2013
divendres, 12 d’abril del 2013
SEMINARI D'ESCOLES VERDES
dimecres, 14 de novembre del 2012
SEMINARI D'ESCOLES VERDES
dilluns, 8 d’octubre del 2012
CONSUM RESPONSABLE
Primer actuarem en l'àmbit escolar i quan ja ho tinguem ben assolit a l'escola, ho traslladarem a les famílies i a d'altres associacions o entitats del nostre poble.
dimecres, 9 de maig del 2012
FEM DISSABTE
dimarts, 24 d’abril del 2012
Sant Jordi ben acompanyats!!!
En aquest cas es tractava de fer una passejada pel poble per gaudir de la Diada de Sant Jordi i de les seves peculiaritats. A continuació fèiem un recital de poesia obert a tothom.
Ens vam organitzar per grups i l'alumnat de cicle mitjà i cicle superior vam fer-nos càrrec d'acompanyar l'alumnat d'educació infantil. Un cop tothom va tenir acompanyant vam sortir de l'escola en direcció a l'escola bressol per tal d'oferir la nostra col·laboració i gaudir de la passejada amb els més petitons. Els més grans van agafar els cotxets i cap a les paradetes que hi falta gent! No sabeu com va gaudir tothom i de quina manera els més grans es desvivien per fer que els més petitons estiguéssin ben a gust.
Un cop acabat el recital de poesia vam tornar cap a les respectives escoles amb els nostres flamants acompanyants.
Va ser una experiència molt enriquidora i feia un goig de veure... tenim moltes ganes de tornar-ho a repetir!!!
dijous, 12 de gener del 2012
QUE ÉS ALLÒ PRINCIPAL?
Explica aquesta història que una pobra dona que duia el seu nadó al coll va passar davant de l’entrada d’una caverna i va sentir una veu misteriosa que li deia:” Pots entrar-hi i agafar-ne tot el que vulguis, però no t’oblidis del que és principal!”. La dona, curiosa, s’hi va acostar una mica més i va sentir una altra vegada la mateixa frase i quelcom més: “Quan hagis sortit de la caverna, la porta es tancarà pe sempre, així doncs, no t’oblidis del que és principal!”. La dona va entrar a la cova, on va trobar moltes riqueses, i va pensar que mai més no tornaria a ser pobra ni a passar gana. Fascinada amb tant d’or i amb tantes joies, va posar el seu bebè ben ubicat en un racó i va començar a recollir tant d’or i tantes joies com va poder. La veu misteriosa li va tornar a dir:” Corre! Corre! La porta de la caverna ja es tanca! Corre!”. La dona, atabalada, va sortir molt de pressa de la caverna amb els braços plens d’or i de joies i va sentir al seu darrere el soroll ben fort de les portes que es tancaven. Però..., es va adonar que el seu plançó s’havia quedat a dins! I per sempre! El temps va passar, la riquesa recollida a la caverna es va acabar aviat, però la desesperació de la mare va durar eternament. La consciència li feia preguntar una vegada i una altra: “Per què m’hi vaig oblidar el que era principal?”.